Un dia de Pasqua a la vila de Madrid
A causa que he pogut comprovar que hi havia un important corrent d'opinió que es delia per estrenar el nou bloc de l'espectador de la crua realitat, que habitualment és vista amb preocupació (d'aquí el nom del bloc), he decidit crear la primera entrada.

Doncs repassant l'arxiu de fotografies del viatge que vam fer a l'acollidora vila de Madrid la passada Pasqua, he decidit recuperar-ne una que saciï la set al doll de les vostres delícies. Intenteu immegir-vos en l'ambient que es vivia aquell fresc matí de divendres sant, en què la bandera estatal voleiava a mitja asta, òbviament per rememorar amb un dolor infinit - i compartit fins al fons del cor d'un servidor...- la mort de nostre senyor Jesús, dit Crist; feia poc més d'una setmana que s'havia comès l'ignominiós delicte d'abaixar l'estàtua del sant baró muntat, defensor de les llibertats, justícia i igualtat. Us n'asseguro més (*1).

Aquesta primera entrada al bloc està dedicada a tots aquells individus el poder dels quals no ve votat pel poble, aquells que intenten mantenir el seu poder mitjançant la violència i/o el primitiu - i alhora exitós, segons s'ha demostrat massa freqüentment - mètode de la selecció natural, és a dir, la llei del més fort, o també intentant tenir el màxim número de fills.

(*1) El dit que demostra l'opinió vers les pancartes instal·lades davant del pedestal no és pas meu, sinó del company de l'aventura de l'autobús d'Eivissa.  ¶ 3:38 p. m. 0 comments